Isabel va morir sola en un pis de Madrid fa uns quinze anys i ningú no la va buscar fins aquesta setmana. Però ja llavors les seves veïnes van sospitar que estava morta per la pudor que va sortir durant setmanes, i van avisar la família i la Policia. Van desistir perquè els van dir que estava en una residència o amb una neboda.

Dimarts passat els bombers van entrar al pis de l'Isabel, que ara tindria 93 anys, perquè una neboda -amb la qual no tenia tracte- va denunciar la seva desaparició en la Policia, després d'anar al domicili i no obtenir resposta. Van trobar el seu esquelet al bany.

"Sospitàvem que estava morta"

"Sospitàvem que estava morta, però què hi farem" es queixaven aquest divendres la presidenta de la comunitat de veïns del bloc i una veïna de l'Isabel en declaracions, unes hores després que se sabés la notícia.

"La família se n'ha enrecordat una mica tard", comentaven les veïnes de l'Isabel, que vivia sola al segon B del número 51 del carrer José del Hierro del districte de Ciutat Lineal des que va morir el seu marit, aproximadament l'any 2000, encara que les seves companyes d'escala no ho recorden exactament.

L'Isabel saludava al veïnat i era educada encara que no mantenia gran amistat amb cap dels veïns del bloc, pot ser per la depressió que saben que patia des d'abans que morís el seu marit, i que es va agreujar amb la seva mort.

Es van adonar de la seva absència l'any 2004 -les dates els ballen perquè ha passat molt temps- i van trucar a la família "en el moment que a aquesta dona se la va trobar en falta".

"Per què no va col·laborar la família? Això no ho sé dir", expliquen després de recordar que en aquells dies, en els que hi havia una forta olor desagradable per gairebé tot el veïnat, van buscar el telèfon de la cunyada de l'Isabel i li van trucar i hi els va dir "que estaria amb una neboda o en una residència".

També van anar a la policia i li van donar aquest contacte però, segons els van explicar els agents, aquesta dona els va penjar el telèfon i ells no podien fer gaire més perquè l'Isabel tenia família. Aquesta és la versió de les veïnes, perquè la policia no té registre d'aquestes reclamacions.

No van desistir en el seu afany i van arribar a anar al banc de l'Isabel per veure si sabien alguna cosa d'ella, ja que els rebuts de la comunitat es pagaven... Però no podien informar-los perquè són dades de caràcter personal i infringirien la llei, recorden avui.

Les veïnes entrevistades coincideixen que primer van creure que, per la pudor que envaïa el seu bloc, l'Isabel podria estar morta, però després van creure que aquesta pudor podria ser d'escombraries que haurien quedat al seu pis. A més, l'olor va anar desapareixent.

Els anys van anar passant i Isabel no apareixia

Els anys van anar passant i l'Isabel no apareixia en les reunions de veïns, però els rebuts de la comunitat continuaven pagant-se. Suposen que en el seu compte es rebia la seva pensió i això feia que paguessin, automàticament perquè els tenia domiciliats, l'aigua, la llum o el gas.

De tota manera van advertir l'administrador de la finca que l'Isabel continuava sense aparèixer, i aquest els va dir que no podia fer res perquè ella continuava pagant els rebuts correctament.

Precisament als baixos de l'edifici hi ha una sucursal bancària i els treballadors han relatat que, encara que no saben si la morta era clienta seva, el que passa habitualment és que quan una persona té saldo positiu i els moviments són només dels rebuts domiciliats no es genera una alarma, i a més els bancs solen tenir molts clients i no poden controlar els moviments de cada un. Si el saldo en el compte hagués estat negatiu probablement el banc sí que hauria indagat, reconeix una treballadora.

"Sempre ens hem preocupat però no vam poder fer més"

Avui a la bústia de la morta continuava acumulant-se correspondència i nombrosos periodistes preguntaven sobre la vida de l'Isabel. "Sempre ens hem preocupat però no vam poder fer més", expliquen els habitants de l'antic bloc de maó, de cinc plantes i quatre habitatges per replà.