Bárbara López López és la filla d'Irene López, la dona de 44 anys que va ser assassinada per arma de foc el 20 d'abril a Olot, a la Garrotxa. La noia, de 24 anys, trenca el silenci, després de pocs mesos, a ElCaso.cat per explicar com va viure i viu aquesta pèrdua traumàtica de la seva mare morta a mans de la seva actual parella, un agent de la Policia Nacional de 38 anys destinat a Camprodon.

La Bárbara ha volgut donar a conèixer el seu cas per evitar, tal com explica ella mateixa, que la seva mare sigui una xifra més de la llarga llista de dones assassinades pels seus marits o parelles.

"No ha de ser només un número"

Segons el recompte oficial de crims masclistes a l'Estat espanyol –d'ençà que va començar el registre–, la mare de la Bárbara i del seu germà, menor d'edat, seria la número 992 d'aquesta macabra llista, però ella es nega al fet que només sigui un número.

En una llarga conversa amb ElCaso.cat, la jove ha explicat com van ser els primers dies després de l'assassinat de la seva mare. Va ser ella qui es va trobar el cos de la Irene després de rebre els trets per part del seu assassí.

Agent de la Policia Nacional aficionat a les drogues i l'alcohol

L'assassí, presumpte però en presó provisional, és César Vega, un agent de la Policia Nacional espanyola que estava destinat a la comissaria de Camprodon i la seva feina era renovar DNI.

Va ser detingut quan els Mossos d'Esquadra van arribar a la casa; s'havia intentat matar però no se'n va sortir i va haver de ser traslladat a l'hospital. La Bárbara no recorda gaire com van anar aquests minuts dramàtics.

El que sí que recorda és la relació amb les drogues i l'alcohol de l'home que va matar la seva mare. Tots els testimonis que han declarat en la causa judicial per l'assassinat de la dona d'Olot, i segons ha pogut saber ElCaso.cat, han coincidit a explicar que l'agent de la Policia Nacional era consumidor habitual de drogues i d'alcohol.

Ningú no va fer res

La Bárbara no s'ho explica. "Tot va fallar", assegura. L'home era agent de la policia i tenia en el seu poder l'arma de dotació, l'arma curta reglamentària. És la que va fer servir per matar Irene López.

"Com és que ningú de la policia va detectar que aquest home tenia un problema i ningú no hi va fer res? Potser ara la meva mare estaria viva", lamenta. Fins i tot, assegura que un company de feina del presumpte assassí de la seva mare li va acceptar que el César tenia un problema, però que "ningú no va fer res".

Res a dir

La Bárbara no ha parlat amb l'assassí de la seva mare d'ençà que és a la presó. "No tinc res a dir-li, no hi ha paraules per un acte així". Ell tampoc s'ha posat en contacte amb ella. Però hi ha una cosa que encara fa més mal a la noia: la família d'ell tampoc li ha dit res de res.

Una associació per no oblidar i denunciar

Bárbara López continua amb la seva idea de donar a conèixer el cas i ha trobat una manera efectiva de fer-ho. Està pel camí de constituir una associació que vol ajudar a despertar consciències. "Estic reunint forces per poder ajudar les persones que ho necessitin", assegura.

Ella vol poder ajudar, aportant la seva experiència, la gent que, ja siguin víctimes directes de la violència de gènere, per fer l'acompanyament en la denúncia, o víctimes col·laterals, com les famílies, per ajudar-los en tots els tràmits posteriors a un fet tan desgraciat com aquest. "Hem d'aconseguir evitar que ningú hagi de tornar a patir el que ha patit la meva família", assegura.

"És una vivència personal que jo hauré de portar tota la vida. Però no la podem normalitzar, d'això n'hem d'aprendre per ser més forts i lluitar plegats contra aquest tipus de violència", explica la Bárbara a ElCaso.cat.

Totes les traves del món

Ella explica que durant un mes i mig no va poder entrar a casa seva. No hi han tornat més, només un dia a recollir quatre coses. Però durant molt de temps va estar precintada, sense saber quan hi podrien tornar.

És un dels molts tràmits burocràtics que ella i la seva família van haver de patir després de l'assassinat de la seva mare. Una "doble victimització", assegura. Com també l'acompanyament psicològic. Recorda que el dia dels fets una dotació amb psicòlegs del SEM va assistir-la a ella i a la seva família però que des de llavors ningú més s'ha interessat per ells.

La Bárbara segueix tractament psicològic privat "no per superar" el que va passar, sinó per afrontar-ho. Explicar-ho, lluitar per la seva mare i contra la violència de gènere és, creu, també una manera d'afrontar aquesta "putada" que els ha tocat viure a ella, al seu germà i a tota la seva família.

Telèfon d'atenció a la víctima de violència masclista

El servei d'atenció permanent del 900 900 120 contra la violència masclista és gratuït i confidencial i funciona cada dia de l'any, durant les 24 hores del dia. Atén tant les demandes relacionades amb qualsevol forma de situació de violència contra les dones com peticions d'informació de dones que viuen situacions de violència, sobre els recursos existents a Catalunya en matèria d'assistència a la violència contra les dones.