Els metges li van dir al John Vincent, un estatunidenc de 69 anys i veterà de la guerra del Vietnam, que no li queda molt temps de vida. La seva única petició va ser molt concreta: reunir-se per últim cop amb el Patch, el seu gos.

Vincent està ingressat, des de fa dues setmanes, al centre mèdic per a Veterans Raymond G. Murphy, a Albuquerque (EUA). La seva salut no és bona, però el seu cor va bategar amb més intensitat el passat dijous: va poder veure per últim cop el Patch, el seu Yorkshire Terrier de 5 anys.

Tendresa, carícies i llàgrimes

Una treballadora social d'atenció pal·liativa del centre hospitalari, Amy Neal, va ajudar a Vincent a acomiadar-se del seu millor amic. "Li vaig preguntar si seria important per a ell", ha dit a l'Albuquerque Journal. I continua: "tot es va moure molt de pressa".

Quan, el matí del dijous, el Patch va arribar a l'habitació i es va posar a la falda del seu humà, cap persona a la sala tenia els ulls secs. John Vincent estava radiant: l'acariciava, li feia petons i abraçades. "Sí, sóc jo, el pare!", li deia a l'animal, que responia movent la cua i llepant-li la cara i el coll. "Estic molt content de veure't".

L'última voluntat del veterà

Per aconseguir aquesta meravellosa i emocionant escena, van col·laborar diverses persones, entre metges, treballadors socials i personal del refugi d'animals on van portar el Patch quan Vincent va ingressar.

Amy Neal assegura que, després de 15 anys de professió, complir aquesta petició va ser un honor. "Es tracta de preguntar-nos: què podem fer per millorar la seva vida? Això, per a ell, és vida", assegura.

Una gran connexió entre gos i home

"Quan li vaig recordar al John que el Patch el venia a veure, ell no s'ho creia. Em deia: però és de debò?", diu Neal, que va coordinar-se amb el refugi on vivia el Patch per portar-lo a l'hospital.

Segons el director del refugi Benestar Animal, és el primer cop que fan una cosa així. "Vam fer tot el possible per aconseguir la reunió", assegura.

El director explica que el Patch estava tranquil durant el viatge d'anada a l'hospital, però quan va tornar al refugi va començar a plorar. "És gairebé com si ho sabés", diu.

Eren com germans

John Vincent va explicar, durant la reunió, com va conèixer el seu gran amic: el gos d'un veí va tenir cadells, i un d'ells era el Patch. "Era el més petit... I jo volia un gosset que pogués portar a la meva bicicleta", va dir el septuagenari. Així que el va adoptar.

"L'únic pèl que jo tenia aleshores era a la barbeta, i es diu pegat (patch, en anglès). I ell també tenia un pegat blanc. Així que érem germans de pegats", va recordar, commogut, el veterà.

El Patch i el John Vincent eren inseparables. Ara el refugi Benestar Animal li ha trobat al cadell una família que li pugui donar tant d'amor com ho va fer el John.