Lugo, 19 de juny de 1904. El jutge ordena l’aixecament del cadàver de Antonio Ledo Espiñeira, usurer, desaparegut el 5 de juny anterior. El cadàver havia estat ocult en una antiga cova -tancada a pany i clau-, excavada a la paret del soterrani d’una casa de la plaça del Castillo; propietat de Abelardo Taboada Corral, tinent d’alcalde de l’ajuntament de Lugo pel Partit Liberal, procurador dels tribunals i ex-vicepresident del Círculo de las Artes. Segons la premsa de l’època (La Voz de Galicia, edició del 21/06/1904), el cadàver -en avançat estat de putrefacció- tenia el crani destrossat.

Qui era la víctima?

Antonio Ledo Espiñeira era un “indiano” que des que havia retornat a la seva terra d’origen es dedicava a la usura. Solter, 54 anys, natural d’una petita població de la província de Lugo, resident a la capital, portava una vida discreta que discorria entre la seva activitat professional, l’assistència als oficis religiosos i les tertúlies amb les pietoses germanes Acevedo; que eren també les seves dispeseres.

No se li coneixien escàndols. I en el decurs de la investigació del crim, la premsa va revelar que era propietari, entre altres coses, de dues cases senyorials: una al centre de la ciutat i una altra als afores.

Qui era l’assassí?

Abelardo Taboada Corral, era un grimpador i un cràpula, que havia fet carrera a la judicatura i a la política municipal. 40 anys. Faldiller i ludòpata. Nascut a la Corunya i resident a Lugo. Casat amb la vídua del seu ex-cap i germana de les pietoses Acevedo.

Lugo. Muralla (principis del segle XX). Font Concello Municipal de Lugo

Abans de la mort de Ledo, Taboada ja havia protagonitzat alguns escàndols que havien remogut la tradicional i provinciana societat local: quatre mesos abans l’havien obligat a dimitir com a vicepresident de l’elitista Círculo de las Artes, després de la misteriosa desaparició d’una important quantitat de diners. Mai es van presentar càrrecs contra ell.

Quin va ser el mòbil del crim?

També, segons la premsa, (La Voz de Galicia, El Norte de Galicia); el 5 de juny anterior, Taboada i Ledo s’havien reunit a casa del primer per a formalitzar un préstec de 8.000 pessetes (l’equivalent actual a 70.000 euros) que havia de permetre al regidor saldar tots els deutes de joc. Però aquella cita, que havia de ser un simple tràmit, es va convertir en una discussió amb resultat de mort.

Ajuntament (Concello) de Lugo (principis del segle XX). Font Criminalia. Enciclopedia del crimen

Ledo va recriminar a Taboada que no l’hagués informat que sobre la casa que havia de ser la garantia del préstec, ja hi pesava una hipoteca precedent. Va intentar reduir el préstec i renegociar a l’alça les condicions.

Com es va cometre el crim?

Segons la investigació judicial, Ledo li va oferir un préstec de 7.500 pessetes en unes condicions draconianes. Ho va justificar acusant Taboada de mentider i de lladre, i a la seva dona d’entabanadora i de “puta”. En aquell punt de la discussió, Taboada va agafar pel coll a Ledo amb la mà esquerra, el va immobilitzar contra la paret; i amb la mà dreta el va colpejar diverses vegades al cap amb un martell fins que li va rebentar el crani. Tot seguit l’acusat va tancar la víctima a la cova del soterrani. Durant el judici Taboada va declarar que Ledo va sagnar abundantment i que no va morir a l’instant.

Què va passar després del crim?

Dues hores després de l’atac a Ledo, Taboada es va dirigir a l’Ajuntament i va assistir amb total normalitat a un ple municipal que havia estat convocat amb anterioritat. I l’endemà, el 6 de juny, va desaparèixer misteriosament. Van ser les germanes Acevedo -l’esposa i les cunyades de l’assassí- qui van denunciar la desaparició dels dos homes i qui van posar a la policia sobre la pista de Taboada. De fet, seria la pròpia Ramona Acevedo, l’esposa de Taboada, la qui -el 18 de juny- denunciaria la troballa d’un cadàver (el de Ledo) a la cova del soterrani de la seva casa. Va ser preventivament detinguda.

Què va passar amb l’assassí?

El 6 de juny -l’endemà del crim- Taboada embarcava a la Corunya. El 22 desembarcava a l’Havana. El 25 obtenia el permís de residència. I el 28 era detingut per la policia cubana. Se li van intervenir 7.411 pessetes. Simultàniament, la policia espanyola alliberava la seva dona. I, tot seguit, Taboada era extradit i jutjat.

El 20 de gener de 1905 va ser condemnat a cadena perpetua. Va estar reclòs durant vint-i-cinc anys. L’any 1930, amb l’amnistia general que Alfons XIII va decretar per salvar el seu règim dictatorial, Taboada va ser excarcerat. Poc després moriria en la indigència a la Corunya.