La presència de l’aranya violinista – o aranya de racó – ha provocat una onada d’aracnofòbia a Alacant, on s’han detectat ja quatre casos de persones que han hagut de ser ateses en centres mèdics per picades d’aquest aràcnid, considerat molt verinós. Un d’aquests casos és el d’un home que ha passat ingressat dues setmanes i a qui han hagut d'operar diverses vegades per treure-li el verí.

Aquesta espècie és originària d’Amèrica: el seu hàbitat natural és a països com Xile, Argentina, Uruguai, Guatemala, Perú, Paraguai o el Brasil. També se n’ha detectat a Mèxic i a les zones més càlides dels Estats Units. Tot i això, ja fa anys que aquest aràcnid volta per l’estat espanyol. El 2014, una trentena de picades d’aquesta aranya van provocar el pànic a Montequinto, a Sevilla; i el 2017 se’n va capturar un exemplar a Madrid. En aquest últim cas, se sospita que qui la va introduir a l’estat va ser un col·leccionista d’aràcnids.

El fet que hagin aparegut quatre casos semblants en poc temps és motiu de preocupació, segons els experts

Segons ha assegurat a ElCaso.cat l’expert en aràcnids Miquel Arnedo, professor de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat a la UB, s’ha de demostrar que efectivament es tracti de l’aranya de violí, perquè hi ha una espècie de la mateixa família que és autòctona al Mediterrani. Tot i això, diu, hi ha motius per preocupar-se: sobretot, pel fet que s’hagin concentrat quatre casos greus en poc temps i al mateix lloc.

A més, hi ha la possibilitat que sigui aquesta espècie perquè s’ha detectat prop d’un port de mercaderies, i les espècies invasores acostumen a arribar dins de contenidors.

Com és l’aranya de violí?

L’aranya de racó fa, en general, entre 8 milímetres i 3 centímetres amb les potes esteses. És de color marró o gris, i té unes marques al tòrax amb forma de violí, que li dona nom. A diferència de la majoria d’aràcnids, que tenen vuit parells d’ulls, aquestes en tenen sis, organitzats en tres parells: un de gran, al mig, i dos als laterals, més petits.

Araña rincon 1

Un exemplar d'aranya de racó, que poden ser de color marró o grises / Dropus

Solen ser gruixudes i peludes, i les femelles solen ser més grans i més perilloses. La seva activitat es concentra a les nits, sobretot, i són uns animals molt ràpids: poden córrer a gran velocitat per buscar refugi, poden saltar fins a 10 centímetres d’alçada i es poden colar per escletxes de menys de mig centímetre.

Un verí que pot ser molt perillós

Si per alguna cosa destaquen aquests aràcnids és pel seu verí, que pot arribar a ser mortal depenent de cada individu: un cas, segons el professor Arnedo, poc habitual. El verí de les aranyes de violí és necròtic – mata les cèl·lules del teixit en què s’incrusta – i pot arribar a ser 15 vegades més tòxic que una cobra i 10 vegades més potent que una cremada amb àcid sulfúric.

Habitualment, provoca una petita úlcera a la zona com la de qualsevol altra picada, tot i que pot provocar febre i malestar general. En general, desapareix al cap d’un parell de dies.

picada aranya violi

Una picada d'aranya de violí, a la primera fase / Sebiwi

Tot i això, es pot complicar, i crear un cràter a la pell. També pot provocar un xoc anafilàctic, que afectaria la sang i l’orina, i, també, els ronyons, arribant a provocar, en casos extrems, la mort. A més, no cal descartar que les aranyes estiguin infectades per algun tipus de bacteri que transmetin a la persona amb la picada i que ho pugui complicar tot plegat.

Què fer davant d’una picada

La picada de les aranyes de violí sovint passa desapercebuda els primers moments, tot i que al cap d’uns instants provoca una sensació punxant i un fort dolor a la zona. Quan passa, es pot aplicar fred per reduir la inflamació i evitar que el verí s’escampi.

És primordial anar al metge després de detectar la picada per evitar complicacions, i, si es pot, capturar l'aranya viva o morta

El que és important, però, és anar al metge quan es detecta la picada, segons el professor Arnedo. La deixadesa a l’hora de tractar-les pot portar a complicacions, i cal que es tregui el verí quan abans millor. També és primordial, si es pot, capturar o matar la bestiola i portar-la al metge perquè es pugui identificar quina espècie és i, així, donar el tractament més adequat.

Prevenir-ne l'aparició

L’aranya de racó, com el seu nom indica, sol viure en racons foscos i habitualment bruts, sempre a l’entorn humà: per exemple, darrere de quadres o llibreries, sota el llit o als armaris. Es poden detectar amb les teranyines, horitzontals, senzilles i cotonoses, o a partir dels exoesquelets – que muden tres vegades abans d’arribar a ser adultes. Això sí, cal tenir en compte que, gairebé sempre, viuen com a mínim de dos en dos.

Primer de tot, cal prevenir l’entrada d’aquestes aranyes a la llar, col·locant tela metàl·lica a les reixes de ventilació o mosquiteres a les portes i finestres. I s’ha de netejar periòdicament els racons on aquestes aranyes poden fer el niu: sota les aigüeres, darrere i a sota dels mobles i dels quadres, les xemeneies i, també, als baixos del llit o les tauletes.