Convertir-se en metgessa no és fàcil: les altes notes de tall a la selectivitat, la complicació de la carrera, el MIR... Molts no superen totes les proves. Però l'Alexandra Adams, una anglesa de 25 anys amb ceguera i sordesa, sí.

S'ha sobreposat a tots els obstacles

Adams és sorda des que va néixer, i la seva vista és molt reduïda: té un 5% de visibilitat a un ull i no hi veu gens de l'altre. Aquestes dues condicions fan que li sigui més difícil accedir a la informació del seu entorn, i també l'afecten a la mobilitat.

Però aquesta jove ha demostrat que la seva voluntat és més forta que el seu historial clínic.

L'empatia com a catalitzador

Segons ha explicat en una xerrada TED Talk, Adams va saber que volia ser metgessa perquè té una gran empatia pels pacients i sempre ha volgut treballar amb gent. "Mai va ser la meva primera elecció", assegura, "però em vaig adonar que era el que volia fer".

Adams va estudiar en una escola per a cecs, on va treure excel·lents en la majoria de les assignatures. Era la seva manera d'assegurar una plaça a medicina, i així ho va fer.

La van rebutjar a una setmana de començar la universitat

Després de passar 5 entrevistes amb membres de la facultat de medicina, i de pensar que, per fi, el seu somni es faria realitat, va rebre una trucada devastadora.

"A una setmana de començar, es van posar en contacte amb mi i em van dir que no creien que poguéssim seguir endavant", ha dit, segons recull iNews.

Això la va afectar molt: "La meva confiança es va veure estroncada".

Fer front als prejudicis

Determinada a no deixar que res li impedís aconseguir allò que més vol, Adams va tornar a sol·licitar plaça a la facultat de medicina i va obtenir un lloc a la Universitat de Cardiff. Allí ha estat treballant durant 4 anys per assegurar el seu lloc entre els futurs metges del país.

Per si el seu camí no hagués sigut prou difícil, durant els anys de facultat ha hagut de suportar comentaris incòmodes per part de metges i persones que no sabien com tractar-la.

"Imagina si fossis tu la pacient"

Un dels molts comentaris, absurds i cruels, que va haver de suportar durant la seva època de formació va ser el d'un metge. Li va dir que s'imaginés com se sentiria com a pacient, sabent que el metge que la tractava era discapacitat. Per si no en va tenir prou amb aquesta humiliació, la va enviar a casa.

Un altre metge li va dir, davant de tothom, que no s'atrevís a tocar cap dels seus pacients. L'havia vist caminant amb bastó.

És realista, però no desistirà

Adams sap que no pot dedicar-se a operar, ni a ser neurocirurgiana. Però les cures pal·liatives són un objectiu factible i realista, d'acord amb les seves limitacions. "Hi ha camps on puc asseure'm i passar més temps amb els pacients", assegura.

La gairebé graduada assegura que s'ajudarà de la tecnologia per a treballar.

Noves eines per treballar

Segons Adams, no necessita un gran equip tecnològic per treballar: "Per exemple, puc utilitzar un estetoscopi amb Bluetooth, que sintonitza el so del cor sense cables", assegura.

La (encara) estudiant ha fundat la campanya Cares del Servei Nacional de Salut, que promou la necessitat d'incloure persones amb discapacitat no només a l'àmbit sanitari, sinó a tots els àmbits de la vida. "Hem de canviar les percepcions socials i celebrar les diferències i la diversitat de tothom", assegura.