Una mare manté sostreta a la seva filla de deu anys des de fa 479 dies a Sant Carles de la Ràpita. Fa dos cursos que la nena no va a l'escola i la mare desobeeix una sentència de la Secció 1a de l'Audiència Provincial de Tarragona que atorga la custòdia al pare. Fins al moment s'ha negat a lliurar la menor malgrat les diverses ordres judicials al respecte.

Divorci, sentència i custòdia

La separació dels pares de la nena menor implicada va acabar als jutjats. La sentència que va fallar l'Audiència Provincial el 2 d'octubre de 2019 va acordar deixar la custòdia de la menor al seu pare, veí de Tarragona, relata el Diari de Tarragona. El fiscal justificava la decisió després d'una sèrie de conclusions que reflectien que la mare no estava en condicions i que mantenir la custòdia compartida de la filla "suposava un risc per la menor", afegeix la mateixa font.

Mossos d'esquadra / ACN

Mossos d'esquadra / ACN

La sentència no va agradar a la mare. Es va establir un règim de visites en favor de la mare als caps de setmana però la nena viuria amb el pare. El 20 de gener de 2020, després d'un cap de setmana, la mare no va portar la filla amb el seu pare. Quan aquest va anar a recollir-la a l'escola dilluns ja no hi era.

La dona li va explicar a la seva exparella que la seva filla estava malalta. Segons el lletrat del pare, aquest va sospitar que en efecte es tractava d'una maniobra per no respectar la sentència de la custòdia.

La menor resideix al pis de la mare i sense gairebé sortir al carrer. No va a l'escola i ha perdut ja dos cursos. Només se sap que ha rebut classes particulars.

479 dies retenint la filla

"Des d'aquell dia la petita no va a cap escola i la mare la manté sense escolaritzar per evitar que el pare pugui anar a recollir-la", afirma l'advocat de l'afectat. Fa 479 dies que la mare reté la menor.

Actualment hi ha diversos processos judicials oberts perquè es faci respectar la sentència de l'Audiència Provincial i perquè acabi la reclusió forçosa de la nena. A més, recull el Diari de Tarragona, existeix el temor que la petita es trobi en un punt en el qual requereixi de forma urgent ajuda psicològica: "Temo per la meva filla perquè no es mereix el que està passant", explica el pare.