Almenys 30 persones han mort i 47 han resultat ferides en un nou enfrontament aquest dimarts entre presos a la presó de Guayaquil, una de les més perilloses de l'Equador. No és la primera vegada que un succés d'aquestes circumstàncies passa a les presons de l'Equador -l'historial és llarg-, pel que aquest fet torna a posar de manifest la greu crisi carcerària que amenaça el país des de fa ja tres anys.
Aconseguir el control de les presons
La disputa entre bandes criminals pel control de les presons sembla ser el fil conductor de les freqüents baralles entre els reus, que a més podrien estar connectats amb cartells del narcotràfic, segons adverteixen diverses autoritats.
Presó Equador motí / Efe
El comandant de la Policia en aquest port, el general Fausto Buenaño, va indicar en principi que el resultat de l'aixecament era de 24 morts i 42 ferits per "impacte de projectils d'armes de foc i també per granades". A última hora el mateix oficial elevava a 30 els morts i els ferits a 47, una xifra que no va ser superior perquè l'entrada de "la policia va evitar més morts", segons el general.
Els ferits han estat atesos per parametges a l'exterior de la presó. A l'exterior els familiars dels reclusos demanaven conèixer l'estat dels seus parents.
La policia, després d'ingressar a la presó i prendre-hi el control, va efectuar registres minuciosos de cada un dels pavellons.
160 morts enguany a les presons
L'incident, segons mitjans locals, s'hauria iniciat per baralles entre bandes delictives, en un pavelló del centre penitenciari, un fet que s'ha repetit en diverses ocasions anteriors, amb un balanç de més de 160 morts enguany. El cas més greu va ser el febrer amb un amotinament en quatre presons alhora, que va deixar uns 80 morts.
De la mateixa manera, el director del Sistema Penitenciari, Edmundo Moncayo, va atribuir l'escalada de violència a una pugna de poder entre dues bandes, en auge després de l'assassinat d'un dels seus líders després de recobrar la llibertat. La mort del líder de la banda 'Els Choneros', conegut com el 'Rasquiña', va deixar un buit de poder entre l'organització criminal dins dels centres penitenciaris. "Dos grups tractant de trobar un lideratge delictiu dins de les presons", va assegurar Moncayo. Les bandes es "nodreixen del tràfic de drogues i fan servir les presons com a bases d'operacions".
Més recent: el 13 de setembre una altra presó de la província costanera de Guayas va ser atacada amb drons des de l'exterior, amb tres explosions que van afectar el sostre del centre.
I el passat 22, la policia, durant un altre registre a la presó de Guayaquil, havia trobat tres armes de foc, 150 municions, una granada, dotze tacs de dinamita, droga, artefactes explosius improvisats, 16 telèfons mòbils, 27 armes blanques, cinc carregadors i més de 200 municions de diferent calibre.
Enfront aquesta realitat, el president del país, Guillermo Lasso, que va assumir el càrrec el passat 24 de maig, va anunciar el mes passat que destinarà 75 milions de dòlars en els pròxims quatre anys per intentar donar solució a la situació.