El jurat popular declara culpable d'assassinat Maria Àngels Freixas, la dona que va matar la seva filla de 10 anys ofegant-la a la banyera després de drogar-la el 30 de desembre del 2019.
Culpable de l'assassinat de la seva filla de deu anys
La mare que va matar la seva filla o "la parricida de Girona" ha estat declarada culpable de l'assassinat de la seva filla pel jurat popular. El veredicte, però, conclou que en el moment dels fets l'acusada tenia "molt disminuïda la capacitat per decidir" a conseqüència del trastorn depressiu que patia.
La dona que va assassinar la seva filla ofegant-la a la banyera a Girona ha estat declarada culpable pel jurat popular / ACN
El jurat popular, i per 6 vots a 3, aplica una eximent incompleta d'alteració psíquica, i prova l'agreujant de parentiu per ser la mare i l'atenuant de confessió.
També ha provat que cap a les dues de la tarda del 30 de desembre del 2019 l'acusada, i "tal com ho havia planejat", va dissoldre 80 pastilles de benzodiazepina en aigua i li va fer ingerir el líquid a la petita.
Quan la nena ja estava "en estat d'inconsciència", "la va introduir a la banyera plena d'aigua i va pressionar el seu cos per mantenir-la al fons fins a causar-li la mort". Els fets van tenir lloc a un pis de la ronda Ferran Puig de Girona.
Va ofegar la seva filla a la banyera a Girona
Per declarar la culpabilitat per assassinat tots els membres del jurat hi han estat d'acord, però no hi ha hagut unanimitat per a decidir sobre l'eximent d'alteració psíquica.
Amb 6 vots a favor i 3 en contra, el jurat considera que, en el moment de perpetrar el crim, l'acusada "tenia molt disminuïda la capacitat per trobar una solució diferent de la de matar la nena per acabar amb el greu problema que, per a ella, suposava cuidar sola de la seva filla i que la menor continués patint".
Per a la seva decisió, el jurat popular s'ha basat en l'historial d'internaments psiquiàtrics i en els testimonis de les veïnes a qui va confessar els fets que van dir que actuava com un "robot" o com si estigués "somnàmbula".
Tot i que els psiquiatres van apuntar que la dona no tenia idees delirants ni va patir cap brot psicòtic i que sabia el que feia quan va matar la nena, el veredicte sí que recull que tenia "sentiments persistents de desesperança, ruïna, inutilitat i desbordament".
Patia un trastorn bipolar depressiu
A més, també exposen que tenia diagnosticat un trastorn bipolar amb un alt component depressiu de "llarga durada", per la qual cosa va intentar suïcidar-se el 2013 i va haver d'estar ingressada dos cops a la unitat psiquiàtrica del parc hospitalari Martí i Julià de Salt el mateix 2019: el primer des de l'agost fins a l'11 de desembre i el segon del 18 al 24 de desembre, sis dies abans del crim.
La dona havia estat ingressada diversos cops a l'hospital Martí i Julià de Salt i s'havia intentat suïcidar el 2013 / Google Maps
Tres dies després de rebre l'alta i tres dies abans del crim, va tornar a anar a urgències "verbalitzant tenir por d'ella mateixa" però aleshores el psiquiatre va considerar que no calia que tornés a ingressar.
El jurat popular també li aprecia l'agreujant de parentiu i l'atenuant de confessió: "Després de matar la seva filla, va comunicar els fets a la policia a través del telèfon d'emergències 112 i es va quedar al domicili fins que van arribar els agents dels Mossos d'Esquadra, a qui va reiterar que havia matat la seva filla".
No hi haurà presó permanent revisable
El de la parricida de Girona era el primer cas que arribava a judici a l'Audiència de Girona en el qual la fiscalia sol·licitava presó permanent revisable.
Ara, i tenint en compte que el jurat popular ha apreciat l'eximent incompleta, el fiscal Enrique Barata demana 20 anys de presó i, com a mesura de seguretat, que segueixi tractament psiquiàtric.
Els advocats Óscar Álvarez i Óscar Ballester de l'acusació particular en nom del pare de la nena demanen també 20 anys de presó.
La defensa, encapçalada pel lletrat David Muñoz, sol·licita la pena mínima i que la compleixi en un centre psiquiàtric no penitenciari. El judici ha quedat vist per a sentència.