Nadal porta moltes reunions familiars que acaben en filosofades o en converses absurdes sobre temes del dia a dia. Entre broma i broma, a més, ja han passat la meitat de les jornades més festives i els abundants menjars deixen les apreciades sobres, que ens dediquem a emmagatzemar en tàpers i plats o a embolicar en paper film o d'alumini.
El secret de les dues bandes del paper d'alumini
I aquest últim és un dels més utilitzats i qüestionats perquè la seva doble textura per cada banda ha alimentat durant anys les llegendes.
El debat sobre quina és la part que hauria de tocar el menjar i quina hauria de quedar fora es fonamenta en arguments molt poc sòlids que, de vegades, arriben a extrems com que són tòxics o perjudicials.
Però, evidentment, en ple segle XXI, tindria poc sentit que un producte tan àmpliament comercialitzat i usat suposés tant risc. El que sí que s'ha trobat en els últims anys sobre el seu ús és que té poca capacitat de ser reciclat i és poc ecològic i ja han sorgit multitud d'alternatives reutilitzables per substituir-lo.
Ni tòxiques ni més adherents, la llegenda al descobert
És per això que a la pàgina web d'Albal, un dels principals productors de paper d'alumini, han hagut fins i tot d'escriure sobre el tema. Segons expliquen, el perquè de les dues bandes diferents no té cap funció ni utilitat, es tracta d'una qüestió de producció.
Xocolata embolicada en paper d'alumini / PxFuel
L'existència d’una cara brillant o mat és a causa del procés de fabricació, ja que quan les capes de paper entren en contacte amb els rodets queden més brillants.
La clau està en la fabricació
Durant l’elaboració es premsen dues làmines d’alumini i es fan passar per dos rodets metàl·lics amb la intenció que el producte sigui tan fi i resistent com sigui possible. La part exterior de les dues làmines, en contacte amb els rodets, queda més polida i, per tant, més brillant; mentre que la part interna, en contacte amb l’altra làmina, té un aspecte menys brillant.
Una cosa tan senzilla com aquesta tomba les històries delirants que intenten justificar un acabat merament estètic.
Així, ara ja podem embolicar els entrepans de pernil i cobrir els tàpers amb la carn d'olla, els canelons, l'escudella i les croquetes, seguits d'un llarg etcètera de menges que de segur gaudirem diversos dies més enllà de les dates assenyalades de Nadal i Sant Esteve.