El servei Street View que ofereix Google Maps sovint oculta o difumina matrícules de vehicles, cares de persones, fins i tot les cares dels gossos, com a part de la seva política de protecció de dades. No obstant això, en comptades ocasions la plataforma ha ocultat una casa. L'empresa va decidir difuminar les imatges de tots els períodes temporals en els quals va ser fotografiada donada l'horrible història que amagava l'habitatge. 

La casa en qüestió està situada al número 2207 de l'avinguda Seymour, a la ciutat de Cleveland (Ohio, Estats Units), i no destacava absolutament res: era un habitatge familiar normal i corrent, en un barri de classe treballadora de Cleveland. Malgrat que els escabrosos crims que van succeir-hi van tenir lloc fa més de deu anys, Google Maps ha mantingut la decisió d'ocultar la casa als usuaris que fan la cerca. Actualment, la casa ja no existeix, ja que la van enderrocar, i donats alguns canvis en l'enumeració dels habitatges, apareix a Google Maps sota una direcció diferent. En tot cas, és la taca que es mostra en la imatge de sota. 

Els veïns la van anomenar "la casa dels horrors"

Ens remuntem a l'any 2002, quan una noia de vint-i-un anys, Michelle Kerry, va desaparèixer misteriosament quan tornava de fer una visita als seus cosins, que vivien a la ciutat de Cleveland. Un any després, a la mateixa ciutat, va desaparèixer Amanda Berry, una adolescent de disset anys. El 2004, es va perdre la pista d'una altra adolescent encara més jove i també veïna de la ciutat, Georgina DeJesus, de només catorze anys. Les tres noies no tenien res en comú més enllà de ser joves i de viure a Cleveland, de manera que la policia va investigar les tres desaparicions de forma independent. El que els investigadors no podien saber ni imaginar-se és que les tres van topar-se amb la mateixa persona: un veí de Cleveland que, fingint amabilitat, va segrestar-les i va tenir-les preses a casa seva durant aproximadament deu anys. La casa on les tres noies van estar segrestades durant una dècada és, precisament, la casa 2207 de l'avinguda Seymour. Castro treballava com a conductor d'un autobús escolar i va segrestar les noies amb la mateixa excusa: en veure-les soles pel carrer, els oferia portar-les al seu destí en autobús. D'aparença afable i conegut a la ciutat, res va fer malpensar les víctimes, i totes tres van acceptar. Era aleshores quan Castro canviava la ruta per portar-les i tancar-les a casa seva.

El propietari de la casa, un home de mitjana edat anomenat Ariel Castro, va mantenir captives les tres joves tancades al pis superior de casa seva en condicions infrahumanes: les tenia encadenades i emmordassades, i mantenia les portes de la planta superior tancades amb cadenat. L'home també les va sotmetre a nombroses tortures físiques i emocionals, violacions, fam i falta d'higiene, entre d'altres. Cap dels seus veïns va veure ni sospitar res durant tot el temps que les noies van estar tancades, però, en conèixer els fets, van començar a anomenar l'habitatge "la casa dels horrors", nom que també utilitzar la premsa per referir-se al cas. Una de les víctimes, Berry, va arribar a tenir una filla fruit de les múltiples violacions que va patir; va haver de donar llum al soterrani en molt males condicions higièniques, assistida per les seves companyes de captiveri. Les altres dues víctimes van relatar haver patit diversos avortaments a causa de les brutals pallisses que Castro els propinava. Per si això no fora poc, Castro va participar en les batudes que els veïns de la ciutat organitzaven per trobar les noies desaparegudes, mostrant-se especialment col·laboratiu en la desaparició de DeJesus, ja que era amiga de la seva filla. 

Les noies van ser alliberades el maig de 2013 quan, aprofitant que Castro era fora, Amanda va poder desfer-se de la mordassa i cridar amb totes les seves forces. Això va captar l'atenció dels veïns, que van apropar-se fins a la casa i, en escoltar els crits cada vegada més forts, van fer un forat a la paret a través del qual l'Amanda i la seva filla van poder escapar, segons van relatar als mitjans. La noia va trucar al telèfon d'emergències i va explicar la situació. Els serveis d'emergències van rescatar les dues noies que encara eren a la casa i totes tres, a més de la filla de Berry, van ser ateses a l'hospital. El mateix dia, la policia va detenir a Castro. En el judici, l'home va declarar-se culpable per tal d'evitar la pena de mort, rebent una sentència de cadena perpètua. No obstant això, pocs dies després, el criminal va suïcidar-se a la seva cel·la. La casa va ser demolida.