L'Audiència de Girona ha absolt el pare que s'enfrontava a 11 anys de presó per abusar sexualment de la seva filla de 13 anys mentre dormia en el domicili familiar de Blanes (Selva) el juny del 2019. La sentència conclou que el relat de la menor no ha superat el "test de credibilitat" perquè no hi ha proves que corroborin els fets. La sentència ha estat crítica amb la professionalitat dels forenses del cas, que no van prendre mostres per buscar ADN del processat en la víctima. La Fiscalia acusava l'ara absolt d'un delicte d'abús sexual a una menor de 16 anys amb accés carnal.

El pare va fer tocaments a la menor

Els pares feia temps que estaven separats i la menor passava els caps de setmana a casa el pare. La Fiscalia sosté que el cap de setmana del 22 de juny del 2019 l'home va abusar sexualment de la menor mentre dormia. La víctima va explicar que era un dia com qualsevol altre i que a l'hora d'anar a dormir, el seu pare, el germà —d'aleshores 5 anys— i ella van dormir junts en la mateixa habitació. Al cap d'una estona, i segons va dir al judici, la jove va notar que algú li tocava la cama. Aleshores, es va adonar que el seu pare ja no estava al matalàs amb el germà i que estava situat a la zona dels peus del seu llit. A poc a poc va anar pujant la mà fins a arribar a la zona dels genitals, on li va acabar introduint "un o dos dits" a la vagina. La menor va assegurar que això es va repetir en dues ocasions la mateixa nit.

Per la seva banda, el pare va negar qualsevol mena d'acusació i va assegurar que era "impensable" que fes tocaments a la seva filla. El progenitor atribueix a desavinences econòmiques la denúncia de la seva filla i va justificar que li va demanar perdó a la menor perquè era somnàmbul i pensava que potser l'havia donat un cop sense adonar-se'n. 

El jutge considera insuficient el relat de la menor

La sentència de l'Audiència de Girona conclou que no s'ha acreditat que aquella nit, en cap de les dues ocasions que relata la víctima, el seu pare "toqués els genitals a la seva filla ficant la mà per sota de la roba ni tampoc que li introduís un o més dits a la vagina". A més, també afegeix que la declaració de la menor és persistent, però que no compta amb cap prova que sigui suficient "per a sustentar una condemna".

Falta de proves d'ADN

A banda, el tribunal critica que els forenses no van prendre mostres d'ADN en la menor durant l'exploració per esbrinar si hi havia restes del seu pare. "L'única prova de caràcter objectiu és l'exploració física de la menor i, per raons que no podem compartir, i que els forenses van justificar basant-se en el fet que no va denunciar una penetració amb òrgan sexual, i encara menys una ejaculació, no es van prendre mostres de la vagina de la menor". També remarca que, per altra part, es podria haver sostret ADN d'altres mostres orgàniques. Aquest fet impossibilita la comprovació de la presència de restes d'ADN de l'acusat en la víctima i que, per tant, no es pot detectar cap mena de lesió que acrediti els abusos.

D'altra banda, la defensa de la menor no dona per vàlid l'argument que assegura que la menor volia perjudicar el seu pare perquè s'havia enfadat amb ell: "No podem acceptar la tesi implícita en els arguments de la defensa; que la menor perquè s'havia vist privada de satisfer els seus capricis cars o del seu telèfon per un cert temps, es va voler venjar del seu pare i per això el va denunciar com a autor d'un delicte castigat amb penes de presó que arriben a superar la bàsica de l'homicidi, simplement perquè no l'havia portat a un espectacle de ball".

L'Audiència finalment conclou que no hi ha indicis objectius que corroborin els fets: "Entenem que no existeix prova suficient per acreditar les imputacions formulades contra el seu pare i es procedeix a absoldre'l lliurement".