Comença el compte enrere per al sorteig de la Loteria de Nadal i els més tocatardans s'afanyen a comprar els bitllets d'última hora.
Una tradició que implica tant atzar com sentiments: des de comprar el número de la data de naixement d'algun ésser estimat o d'alguna data assenyalada, fins als que busquen la sort en les dates que van marcar la pandèmia aquest passat 2020.
El número 00.000, número del Rei?
Entre il·lusions i conspiracions, hi ha números que tenen més èxit que d'altres i a Espanya se solen evitar els números baixos, en un intent d'autoconvèncer-nos que tenim més possibilitats.
Tanmateix, les matemàtiques demostren que la probabilitat és la mateixa i com bé diuen els anuncis, "Si somies, loteries," perquè a part de somnis és impossible predir si serem els afavorits o no.
I al mig d'aquest ambient tan emotiu, afloren les creences populars i la rumorologia, com per exemple, la del número 00.000, el més baix possible. Segons les males -i bones- llengües, aquest número està reservat per Loteries i Apostes de l'Estat per al rei d'Espanya.
La llegenda al descobert
Però aquesta creença no és més que una llegenda urbana, ja que aquest número sí que es pot comprar i està disponible per jugar.
Encara que el nom continua vigent, anomenant-lo el "número del rei", hi ha diverses administracions que el venen.
Imatge del sorteig de Nadal / EP
En concret, es poden adquirir dècims en les administracions de la Plaça de San Juan de Dios, 8, a Cadis; Carrer República Argentina, 11, a Logronyo; Carrer General Vives, 73, a Las Palmas; Plaça Puxmarina, 3, a Múrcia i Carrer Mestre Guillem, 5, a Manises, València.
Encara que és veritat que el "número del rei" mai no ha estat premiat amb la grossa de Nadal, el 2014 l'administració de Logronyo va repartir 19.000 euros de premis menors amb la venda de 160 bitllets d'aquest número tan especial.
L'estafa nadalenca més gran de la història
La loteria nadalenca és tot un fenomen al nostre país i es genera un gran moviment econòmic al seu voltant.
Tanmateix, no sempre per bé: pocs dies abans del sorteig, recordem casos tan escandalosos com la gran estafa que va tenir lloc a Sevilla el 1951, quan el venedor de loteria Miguel Escámez va vendre participacions inexistents a milers de persones.
La remota possibilitat, gairebé no contemplada per part de l'estafador i els seus companys, que caigués la Grossa en els números que venien va passar.
El calvari del cas Escámez
Les més de 4.000 persones que havien comprat les participacions falses van passar de l'eufòria de saber-se guanyadors del premi a la decepció de saber que havien estat estafats.
Després d'anys de judicis, Escámez va ser condemnat a 22 anys de presó per un delicte continuat de falsedat com a mitjà per cometre estafa, i els seus empleats Antonio García i Manuel Barba a vuit anys cada un.
Altres tres homes van ser condemnats a penes d'entre quatre i deu mesos per fingir que tenien participacions premiades per ajudar a ocultar l'estafa i es va generar un gran enrenou davant de la decisió judicial de no atribuir cap responsabilitat subsidiària de l'Estat, que va provocar que els diners del premi s'haguessin de repartir entre tots els afavorits.