L'Antoni, un veí de 74 anys de Malgrat de Mar (el Maresme), fa anys que viu amb Parkinson i atròfia multisistèmica. Fa uns mesos va patir una baixada en el seu estat de salut i va passar a ser totalment dependent per moure's i per fer qualsevol tasca. Davant d'això, i per no continuar sent una molèstia, ha decidit que vol morir amb dignitat abans que empitjori encara més.

L'Antoni Monguilod, electricista jubilat, rep ElCaso.cat al menjador de casa seva, acabat de dinar. Després d'una vida molt activa i independent, en què, a més de treballar, va ser el responsable durant 35 anys de la revista del poble i monitor de teatre, entre d'altres, ara es mou amb dificultat i en cadira de rodes; la seva dona, la Magdalena, l'ajuda a seure en una butaca. Li costa parlar, alguns dies, més que d'altres, sobretot si està cansat, però insisteix a atendre ell mateix tots els mitjans per explicar una decisió, diu, molt meditada: "poder-me'n anar".

Ho fa diu, perquè vol que el seu cas serveixi perquè les lleis canviïn. Així ho explica:

"No em van deixar posar al testament que m'ajudessin a morir"

L'Antoni explica que va anar a fer un testament vital per deixar el cos a la ciència, però "no em van deixar posar que m'ajudessin a morir" quan no pogués valdre's més per ell sol. Fins i tot explica que va pensar en el mètode: un got amb un medicament, el mateix que va fer María José Carrasco per suïcidar-se, amb l'ajuda del seu marit, després de 30 anys malalta. Però, per damunt de tot, i tot i el patiment, ell no vol que la seva dona - ni ningú - tingui problemes amb la justícia: l'ajuda al suïcidi és un delicte castigat amb fins a deu anys de presó.

Per això, l'Antoni és pessimista pel que fa al seu cas, però espera que el ressò, i el debat que pugui generar, serveixi per canviar d'una vegada la llei i despenalitzar l'eutanàsia. I, precisament per això, la família està satisfeta de la repercussió que ha tingut la seva història. "No sabíem ni que s'havia publicat i tots els veïns m'ho van dir pel carrer", assegura la Magdalena, que també es mostra contenta que "familiars, amics, coneguts... gent amb qui feia anys que no parlàvem, han trucat o han vingut a donar-nos ànims i a oferir-nos ajuda".

La Magdalena, que regentava un hotel familiar abans de jubilar-se, és el principal suport de l'Antoni, tot i que, pel volum de feina, també hi ha tres persones que l'assisteixen unes hores al dia. A més, també compta amb la família: fills i nets, que, a més de donar un cop de mà, entretenen i fan companyia als avis mentre, diu la Magdalena, "esperem que arribi l'hora".

antoni monguilod malgrat eutanasia efe (6)

L'Antoni rep l'ajuda, durant les 24 hores del dia, de la seva dona Magdalena / Efe