"Ets un bastard. Dona’m les claus", van ser les paraules de l'oncle de l'Alfonso després de morir el seu pare el 2001. Aquest home tenia 67 anys aleshores i acabava de descobrir que era adoptat. Els seus pares li havien ocultat la seva veritable identitat i la seva pròpia família volia fer-lo fora de la casa de Crevillent (Alacant), on havia viscut tota la vida. La sobtada mort de la seva dona dies després va ser el cop definitiu que va portar aquest valencià a passar els últims vuit anys dormint al portal d'un antic cinema de Barcelona.

Aquest home de 75 anys ha viscut dues vides. La primera va começar quan la seva veritable mare va morir en donar a llum al 1943. Els Palmira el van adoptar irregularment i el van criar com el seu propi fill al domicili familiar. L'Alfonso va treballar tota la vida amb el seu pare al camp en negre i quan aquest va morir als 89 anys, es va trobar sense cap llegat o propietat al seu nom i amb que mai havia cotitzat a la seguretat social. A més, la policia li donava la raó al seu oncle, qui s'havia presentat per reclamar la casa per als seus fills.

La mort sobtada de la seva dona per un infart va caure com un galleda d'aigua freda sobre l'ànim d'aquest valencià. "Vaig agafar 27 pessetes i vaig anar a l'armeria per comprar una pistola i matar a tota la família", explica l'Alfonso, que no li perdona al seu oncle que li prengués el pis. El dependent el va convèncer perquè li expliqués el cas al capellà del poble i aquest li va comprar un bitllet amb destí a Barcelona.

Cartrons i mantes

La segona vida de l'Alfonso comença als 67 anys, quan es va plantar a la capital catalana sense res. Passava les nits al portal de l'antic cinema Petit Pelayo, l'estructura exterior del qual encara és visible des del carrer Tallers, en un dels límits del districte de Ciutat Vella. Allà aplegava uns quants cartrons i es cobria de mantes per protegir-se del fred. Els matins els dedicava a passejar-se per la ciutat i mendicar, després de dutxar-se a les fonts de la cèntrica plaça Catalunya.

IMG 5418

Aquesta va ser la rutina d'aquest valencià durant vuit anys. En aquest temps, l'Alfonso ha vist com un home es llençava des d'un balcó del carrer Robadors, en ple barri del Raval, i colpejava violentament contra el terra als seus peus. També ha estat testimoni de com el cadàver d'un sense sostre apareixia en un banc de les Rambles davant la mirada de curiosa dels primers turistes del matí.

Redempció

A finals d'aquest gener, els okupes de la Casa de Cadis es van posar en contacte amb l'home de 75 anys, després de rebre l'avís d'un grup de joves que havia cuidat d'ell durant aquest temps. Lagarder Daciu -l'activista sense sostre que dirigeix aquest alberg autogestionat per indigents- li va obrir les portes de l'antiga seu de la ciutat gaditana a Barcelona i li va oferir un llit i un plat de menjar calent. "Estava amargat al carrer, però aquí estic feliç amb els meus germans", explica alleujat l'Alfonso.