València, 19 de maig de 1959: fa 60 anys. Pilar Prades era executada al pati de la presó de dones de València. El 20 de febrer del 1957 havia estat detinguda, i el 3 de de desembre de 1957, l’Audiència Provincial de València l’havia condemnat a mort per l’assassinat de Adela Pascual, i a quaranta anys de reclusió, que no compliria, per l’intent d’assassinat de Carmen Cid i d'Aurelia Sanz.

En els tres casos, l’assassina havia enverinat les seves víctimes amb arsènic que combinava i reforçava amb un mata-formigues de gust dolç. El cas de Pilar Prades va commocionar la societat de l’època: passaria a la història com l’enverinadora de València, i com la darrera dona que, a Espanya, seria executada amb el mètode del garrot vil.

Qui era l’assassina?

Pilar Prades Santamaría era una de les centenars de milers de noies que, en l’època de misèria que cobria l’Espanya de les primeres dècades del franquisme, havia abandonat el medi rural i s’havia desplaçat fins a la ciutat per servir. Havia nascut l’any 1928 a Begis, una població de mil habitants situada a la zona muntanyosa de la província de Castelló.

De la seva infantesa i joventut hi ha poques notícies: tan sols se sap que va arribar a València ciutat el 1940, amb dotze anys, i que el 1954, amb 26 anys, entrava a servir a casa de la família Vilanova Pascual, que tenien botiga i casa al carrer Sagunt, al barri de la Saida. Allà va fer de treballadora domèstica a la casa i de venedora a la cansaladeria dels patrons.

El primer crim

I allà cometria el primer crim. A partir d’una data no determinada, va començar a enverinar la seva patrona, Adela Pascual Camps. Només la seva patrona. Diluïa l’arsènic amb el cafè amb llet i hi afegia petites dosis de mata-formigues per endolcir el gust del beuratge. La diada de Sant Josep de 1955, la víctima va començar amb un quadre de vòmits i defecacions de gran violència que s’agreujaria progressivament i que li comportaria una ràpida pèrdua de pes i de capacitat motriu.

Imatge de València (1950) que s'exposa en una mostra de Aigues de València. Font EFE.

València, l'any 1950.

Durant la malaltia, l’assassina va accelerar la intoxicació diluint, també, la combinació de verins al brou. Cap metge va ser capaç de diagnosticar aquella malaltia i, passat l’estiu, Adela Pascual, ja convertida en un cadàver vivent, acabaria morint.

Entre crim i crim

Segons les investigacions posteriors, el mateix dia que van enterrar Adela Pascual, l’assassina es va vestir amb el davantal de la víctima i “amb el millor dels somriures” es va posar a despatxar darrera del taulell de la cansaladeria. Però Enric Vilanova, l’espòs de la víctima, devia tenir uns altres plans: poques setmanes més tard la va acomiadar i passats uns mesos va tancar la cansaladeria.

Un hàndicap que no representaria cap problema en la carrera delictiva de Pilar Prades, perquè poc després de ser acomiadada pel cansalader va entrar a servir, amb unes excel·lents referències, a la casa familiar del capità metge Manuel Berenguer Terraza, la seva esposa Carmen Cid, i els seus quatre fills, al carrer Joan d’Àustria, al barri de Ciutat Vella.

El segon crim

També segons les investigacions posteriors, després d’un període d’adaptació a la nova casa, va entrar en conflicte amb Aurelia Sanz Herranz, la cuinera dels Berenguer Cid, per un sòrdid “afer de pantalons”. Segons la policia, Pilar i Aurelia competien per l’interès d’un home que no tenia cap relació amb la casa, i la minyona hauria decidit fer ús dels seus recursos criminals.

Les tres víctimes de Pilar Prades. D'esquerra a dreta Adela Pascual, Aurelia Sanz i Carmen Cid. Font Criminalia

Les tres víctimes de Pilar Prades: Adela Pascual, Aurelia Sanz i Carmen Cid / Criminalia

Però, en canvi, aquesta versió grinyola quan se sap que Pilar Prades va enverinar simultàniament a la cuinera i a la patrona. Les dues víctimes van caure malaltes, pràcticament, al mateix temps. I això va despertar les sospites del capità-metge, que va investigar pel seu compte fins a trobar Enric Vilanova, l’antic patró de Pilar Prades.

El tercer crim

L’objectiu de Pilar Prades apuntava en la mateixa direcció: assassinar i substituir la patrona, amb o sense la complicitat del patró. Per aquest motiu resulta difícil d’encaixar el cas de la cuinera. Carmen Cid va desenvolupar els mateixos símptomes que Adela Pascual i que Aurelia Sanz: un quadre molt violent de vòmits i diarrees, i paràlisi progressiva de mans, peus, braços i cames. Quan el capità-metge va localitzar el cansalader, va lligar caps.

Les analítiques de sang i orina que es van fer als millors laboratoris de València van confirmar les sospites: Carmen Cid i Aurelia Sanz havien estat intoxicades amb arsènic. Pilar Prades mai va confessar l’autoria dels crims, però va acabar convertida en un mite de les històries del crim: l’enverinadora de València.