Ituren (Vall de Baztan, Navarra), 20 de setembre de 1966. Fa 53 anys. Es celebren les exèquies per la defunció de Luisa Isabel Urroz Ayoroa, vídua de Ignacio Iturbe; i mare de Gregorio Iturbe Urroz, empresari d’èxit del ram de la construcció a Madrid i molt ben relacionat amb el règim franquista. Entre altres, Iturbe havia estat el promotor del barri residencial de luxe Colonia Iturbe, al carrer O’Donnell (districte de Salamanca). La difunta, segons l’esquela publicada pel diari madrileny ABC (edició del 20/09/1966), havia mort el dia anterior “en su casa solariega de Ituren”.

L’aparició de les mòmies

Quan es va procedir a obrir la llosa del panteó familiar, van aparèixer a l’interior de la cambra mortuòria dos cossos momificats. Els cadàvers, coberts amb un llençol, tenien les mans lligades a l’esquena i presentaven orificis -probablement de bala- al cap. Poques hores desprès de la macabra troballa, quan ja havia corregut la notícia, Ituren, una petita població bascòfona de 500 habitants, situada en ple Pirineu navarrès i a escassos vint quilòmetres de la frontera hispano-francesa, era literalment presa per la Guàrdia Civil i per la temuda Brigada de Investigación Criminal del règim franquista.

Article de premsa publicat a El Caso (octubre 1966). Font Universidad Europea Miguel de Cervantes

A qui pertanyien, aquells cossos momificats?

Des d’un inici, va quedar clar que no pertanyien a cap membre de la família propietària del panteó. Les primeres investigacions forenses, efectuades sobre el terreny, confirmarien que aquells cossos momificats no tenien més d’un any d’antiguitat. I segons el mateix fill de la difunta, feia més de sis anys que no s’havia produït cap decés familiar, i per tant que el panteó no havia estat obert. En aquell context de sorpresa i de confusió, el forense va aventurar que aquells cossos podrien haver estat dipositats en aquella cripta per error, però l’enterramorts ho va negar categòricament.

La rumorologia i les hipòtesis

La “ocupació” policial d’Iturbe va desfermar tota mena de rumors i d’hipòtesis que, fins i tot, van ser difosos per la premsa. El Diario de Navarra, en l’edició de l’endemà, publicava que havien aparegut dos cadàvers momificats que pertanyien a un home d’uns 45 anys i una dona d’uns 25; i que podrien ser els de Mehdi Ben Barka, heroi de la independència marroquina, ex-president del Parlament marroquí i líder de l’oposició clandestina al regim dictatorial del rei Hassan IIi el de la seva secretària; misteriosament desapareguts a París el 29 d’octubre de 1965.

Ben Barek

Poc abans de la macabra troballa, la investigació policial i judicial franceses havien establert que Ben Barka havia estat segrestat per agents de la policia francesa, i que havia estat lliurat a agents marroquins i mercenaris francesos que, en una casa dels afores de París, l’havien torturat i  assassinat. En canvi, de la secretària només es va provar la seva desaparició. I van resoldre que aquell crim havia estat ordit pel general Mohammed Ufqi, ministre d’interior del regim dictatorial de Hassan II. Tot i això, els cadàvers de Ben Barka i de la seva secretària no havien aparegut ni apareixerien mai.

Ben Barka (1965). Font BBC Radio

Ben Barik havia desaparegut poc abans de la troballa dels cossos

La sospitosa desaparició dels cossos momificats

Aquelles informacions no haurien passat de la categoria d’hipòtesis, més o menys fonamentades, però sense la confirmació de fonts policials, si no hagués estat per la ràpida desaparició de la troballa. Segons la investigació periodística moderna, basada en la memòria de testimonis directes, Vicente Hernandorena, rector parroquial de Iturbe, va sol·licitar a l’arquebisbat de Pamplona enterrar aquells cossos. Però abans de rebre cap mena de resposta, la Brigada de Investigación Criminal es va endur aquells cossos momificats a Pamplona, i allà se’n perd la pista per sempre.

La sospitosa reacció del règim franquista

L’endemà que Diario de Navarra informés que les mòmies d’Ituren podrien ser les dels misteriosament desapareguts Ben Barka i i la seva secretària, el seu director va rebre una discreta però amenaçadora “visita” del Servicio de Información de la Guardia Civil, amb una “orden expresa del dictador Franco prohibint investigar i publicar “absolutamente nada relacionat amb aquell succés. El regim franquista el va cobrir amb un tenebrós silenci. I ha passat més de mig segle i mai s’aclarit qui eren les mòmies d’Ituren; i qui i per què les va dipositar a la cripta dels Iturbe-Urroz.