La Idoia, una barcelonina de 37 anys, va patir un dolorós càncer de mamà que li va canviar el seu físic radicalment: va perdre un pit.

Després d'una llarga preparació psicològica va decidir que no se'l volia reconstruir i que seria una dona amb un pit i una cicatriu. Ara, està a punt de crear el nou sostenidor "uniteta", per un sol pit. 

L'esperit de superació

El 2018 a la Idoia li van detectar un càncer de mama. Tot i estar-se sis mesos tractant amb quimioteràpia va acabar passant per dues operacions, entre elles una mastectomia. Aquesta última la va deixar sense un pit. Tanmateix, ella va tenir clar que això no l'afectaria a la seva autoestima: volia viure així, sense pròtesis, ni reconstruccions, "amb la seva teta i la seva no teta" declara al diari digital Nius.

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Antes y ahora. Los cambios no son solo físicos, ni han terminado. Aún falta ver cómo respondo a la radio que, si todo va bien, empezará a primeros de mayo, una vez termine de cicatrizar el maldito punto que sigue abierto en mi axila formando un mini-ojete. A una semana del segundo Zoladex y un mes después de haber empezado con el Tamoxifeno, me siento muy muy sensible. Aún falta camino para el fin del viaje, pero parece que tenga que ir poniendo solución a algunos temas que con la enfermedad han quedado en pausa. Ya tengo pelo y "hago buena cara", así que mi cabeza me dice que retome amistades que decidí aparcar temporalmente, que resuelva problemas domésticos, que encuentre respuestas a mis dudas existenciales, que deje de preocuparme por no gastar mis ahorros porque, total, en dos días me pongo a buscar o a organizar algo y vuelvo a estar currando, que piense a qué quiero dedicar mi tiempo libre a partir de ahora y de qué forma voy a cuidar de mí misma. En el valor que le doy a la vida. Yo misma me lo exijo al verme bien frente al espejo, al no dolerme nada, pero hay algo que me lo impide. Voy más lenta que el mundo en el que vivo. Me cuesta ordenar mis pensamientos y me siento bloqueada. Por eso escribo, para ver si consigo ordenarme, para no sentirme un fake que aparentemente puede con todo, para hablarme antes que a nadie a mí misma, que es a quien de verdad he de darle respuestas. Para calmarme un poco porque hoy apenas he dormido y me siento tan triste que no saldría de la cama en todo el día. Para hablar en silencio, que es como no meto la pata. . . . #cancer #cancerdemama #cancermama #tocatelastetas #breastcancer #fuckcancer #nosoyunlazorosa #onchology #cancerresearch #her2negativo #blogger #masinvestigacionparamasvida #oncologia #cancerfighter #cancersucks #cuerpononormativo #nopodemosparardeinvestigar #cancerdemamayfeminismo #resiliencia #oneboob #unade8 #mastectomía #noreconstrucciontambienesunaopcion #mastectomy #showus #uniteta #tamoxifeno #zoladex

A post shared by Tócate las tetas (@tocatelastetas) on

Tot i la seva ferma decisió, les coses es van complicar quan va veure que el seu cirurgià no li donava cap tipus de suport moral, "ja  vindràs d'aquí dos o tres anys" li va respondre l'home després que li comuniqués la seva decisió.

A més, les complicacions no s'acabaven. Després d'una exhaustiva cerca, va trobar-se que cap botiga tenia uns sostenidors que s'adeqüessin a les seves noves necessitats. 

Però la força de la noia era molt superior a tots aquests factors adversos, així que va decidir contactar amb l'entitat sense ànim de lucre Teta&Teta per saber si tenien sostenidors "uniteta". Una entitat dedicada a la sensibilització social sobre el càncer de mama i que ven productes destinats a la divulgació de la malaltia.

Finalment, l'entitat va haver de donar-li una resposta negativa tot i que li va plantejar una nova perspectiva: un crowfounding per crear aquests nous sostenidors. La dona va acceptar el projecte i li van posar el nom de sostenidors "Lola".

lola 2

El crowfoudning ja ha superat totes les seves expectatives. Amb pocs dies ha aconseguit el suport de més de 600 persones i ja ha recaptat més de 15 mil euros quan el pressupost mínim era de 13 mil. Si tot va bé, el 2020 els sostenidors "Lola" seran una realitat per totes aquelles dones que hagin decidit viure amb només un pit.