Berlín, 30 d'abril de 1945. Fa 75 anys. Sala de Mapes del Führerbunker. Últimes setmanes de la II Guerra Mundial (1939-1945). Les tropes soviètiques bombardejaven el centre de la ciutat des dels barris perifèrics. El règim nazi alemany, la màquina d'extermini més mortífera de la història de la humanitat, estava a un pas de certificar la seva derrota. I en aquell context Adolf Hitler -führer-, i Eva Braun -la seva esposa- es suïcidaven. Hitler d'un tret a la tempra amb una pistola semiautomàtica Walther PPK (coneguda, també, com Pistola Policial model Detectiu). I Braun amb una càpsula de cianur (un potentíssim verí que causa la mort en qüestió de segons).

Si més no, aquesta és la versió oficial. Però les dificultats de l'exèrcit roig -que va ser la primera força aliada a ocupar Berlin- per a localitzar i identificar els cadàvers; la posterior destrucció de les preteses restes -a càrrec dels serveis secrets soviètics- i el secretisme al voltant d'aquests protocols; alimentaria dotzenes d'investigacions que han intentat provar des que Hitler i l'esposa van ser executats (bé sigui pels seus col·laboradors directes, bé sigui per soldats soviètics que es van prendre la justícia pel seu compte), fins que la "parella de la mort" va ser evacuada a un altre país, on passarien ocults la resta de les seves vides.

El Führerbunker (1945). Font Bundesarchiv

El Führerbunker (1945). Font Bundesarchiv

Els rumors es disparen, precisament, a partir del moment en què el comandament militar soviètic a Berlín interroga als dos oficials de les SS a qui Hitler va encomanar personalment l'enterrament del seu cadàver i el de la seva esposa. Efectivament, Heinz Linge i Otto Güensche (secretari i assistent personal -respectivament- de Hitler), van ser capturats l'endemà i declararien al NKVD (els serveis secrets de Stalin) que el führer i la seva esposa es van recloure a la sala de mapes i que es van suïcidar a les 15,30 hores. Ningú va veure com es suïcidaven. I, tot i haver sentit el tret que, presumptament es va disparar Hitler, sospitosament ningú va accedir a la cambra fins passats quinze minuts.

També van declarar que els cadàvers en qüestió havien estat carbonitzats en un crater d'obús (a l'exterior del búnquer). I que en aquella incineració es van utilitzar més de 200 litres de gasolina i que aquelles restes van estar exposades a les flames durant unes tres hores. Mesos més tard, les cendres serien transportades i analitzades a un pretès laboratori soviètic i malgrat que no hi havia, pràcticament, cap resta sòlida, es va concloure que pertanyien a Hitler, a Braun i a les seves mascotes (la gossa Blondi i la seva cria Wulf). Tot i això, Linge i Güensche, restarien empresonats i serien permanentment interrogats, sempre amb relació a aquest tema, durant dues dècades.

Bormann, Stumpfegger, Kempka i Axmann. Font Wikimedia Commons

Bormann, Stumpfegger, Kempka i Axmann. Font Wikimedia Commons

En canvi, el tercer testimoni de la incineració, no va ser mai interrogat. Martin Bormann, que havia estat l'element més proper a la figura de Hitler, oficialment va intentar escapar cap al sector ocupat per l'exèrcit nord-americà. L'acompanyaven Ludwig Stumpfegger -metge personal de Hitler-, Eric Kempka -xofer personal de Hitler-, i Artur Axmann -cap de les Joventuts Hitlerianes-, que, en les altes instàncies nazis, era considerat un protegit personal de Hitler. Tot i que, oficialment, Bormann i Stupfegger (així ho va declarar Axmann) van ser abatuts pels soviètics mentre escapaven, la investigació periodística els situa, posteriorment a Espanya, en trànsit cap a Sud-amèrica. 

Bormann, la tercera pota del misteri, tenia una curiosa relació amb Hitler i amb el seu entorn més immediat. Era el responsable de "recaptar" els fons que les empreses alemanyes -de bon grat o a la força- aportaven a les organitzacions del partit nazi i de "distribuir-los" entre els seus dirigents. I era l'administrador financer particular de l'enorme fortuna personal que havia amassat el führer, des que havia assolit el poder l'any 1933. Curt i ras, era qui coneixia on estava oculta la fortuna de Hitler i, probablement, la d'una bona part dels elements més propers al führer. Una bona raó per a -consumada la derrota-, "suïcidar-lo" i escapar.

Portada de The Stars and Stripes (Barres i Estrelles), premsa militar dels Estats Units. Edició del 02 05 1945. Font US Army

Portada de The Stars and Stripes (Barres i Estrelles), premsa militar dels Estats Units. Edició del 02 05 1945. Font US Army

En canvi, la versió oficial insisteix en el fet que durant les hores prèvies als fets, Hitler va comunicar a tot el personal del Führerbunker la seva decisió irrevocable de suïcidar-se. Així ho declararien tots els que formaven part d'aquell col·lectiu i que havien estat detinguts i interrogats per les forces aliades en el decurs dels dies i setmanes posteriors. Naturalment, els que van fugir, no serien mai interrogats. Per tant la hipòtesi que Hitler va ser "suïcidat" te tanta força com la de la fuga o la versió oficial del suïcidi. Ningú el va veure suïcidar-se, ningú va veure l'execució i ningú va veure la seva fuga. Salvant l'excepció que hagués escapat amb Bormann, Stupfegger, Kempka, i Axmann.

El destí de Hitler i Braun continua sent un misteri. Fins i tot, malgrat les proves d'ADN que, 27 anys més tard (1972), es van practicar a unes restes sorprenentment localitzades a Berlin i, que oficialment, es van associar a Bormann. No hi ha dades dels nazis que van escapar. Però sí que és té coneixement que, només a Espanya van trobar refugi més de 13.000 col·laboracionistes nazis francesos que, acusats de crims contra la humanitat, mai va ser extradit. Ni pel règim franquista, ni per l'actual règim constitucional. Amb aquestes dades, la hipòtesi que Hitler hauria mort de vell en algun racó del món resulta tan plausible com la de l'execució, o la limitada -i a vegades contradictòria- versió oficial del suïcidi.