Peñaflor (Sevilla), dimecres, 14 de desembre de 1904. Vespre-nit. Fa 115 anys. Després d’una intensa recerca, apareixien enterrats en una finca agrícola anomenada “Huerto del Francés” els cadàvers de sis persones desaparegudes entre el 1900 i el 1904. Els cossos de les víctimes, en avançat estat de descomposició, presentaven forts impactes al crani, causats per algun objecte contundent. Tot seguit, la Guàrdia Civil de Peñaflor iniciava la recerca de Juan Andrés Aldije Monmejá, àlies “el Francés”, propietari de la finca on havien aparegut els cadàvers, i que, des de feia dies, ja era al centre de les indagacions policials.   

Què és el que alerta la policia?

Unes setmanes abans, el 14 de novembre, Juan Mohedano, un ferrer del poble de La Rambla (Córdoba), havia denunciat a la policia de Sevilla la desaparició del seu cosí Miguel Rejano. Segons la declaració del ferrer, Rejano s’havia desplaçat a Sevilla amb un maletí que contenia 7.000 pessetes de l’època, l’equivalent actual a 60.000 euros, amb el propòsit de fer unes inversions. Mohedano va declarar, també, que aquell capital era de propietat conjunta dels dos cosins. La policia va advertir Mohedano que no era el primer cas d’aquelles característiques, i que hi havia un mínim de cinc investigacions obertes amb desapareguts que tenien un perfil molt similar.

El francés detingut per la Guàrdia Civil Criminalia

El "Francés", detingut per la Guàrdia Civil / Criminalia

Què és el que porta la investigació al Huerto del Francés?

Mohedano, convençut que la desaparició de Rejano tenia una motivació criminal, es va avançar a la policia, i va contractar Laureano Rodriguez, un expolicia que es dedicava a tasques d’investigació privada. Rodriguez, ràpidament va recollir una sèrie de pistes que l’acabarien conduint a l’hort dels horrors. Va esbrinar que Rejano havia estat allotjat a la Fonda del Betis. I que dos dies abans de desaparèixer, s’havia reunit al bar de la fonda amb un conegut anomenat José Muñoz Lopera, i havien negociat la compravenda d’una ruleta que Rejano volia instal·lar clandestinament. I que, el dia de la desaparició, havia sortit de la fonda acompanyat per un personatge conegut com “el Borrego”.

La pista del “Borrego”

El Borrego era un “ganxo” que captava i conduïa persones a timbes clandestines on s’hi apostaven fortes quantitats de diners. En la investigació policial, no queda clar que Rejano hagués abandonat la fonda en companyia del Borrego amb la intenció de jugar a la ruleta. Tot apunta que Rejano -que encara no havia formalitzat el tracte amb Lopera- volia assegurar la inversió i pretenia comprovar “in situ” el funcionament d’aquestes timbes clandestines. La investigació policial confirma que el Borrego va fer la feina que tenia encomanada, però, en canvi, Lopera no li va voler pagar. D’aquesta forma, el Borrego, molest i contrariat, es convertiria en un testimoni fonamental de la investigació.

Un dels cadàvers desenterrats al Huerto del Francés Criminalia

Un dels cadàvers desenterrats de l'hort / Criminalia

"¡Pepe, cuidado con la cañería!"

La nit de la seva desaparició, Miguel Rejano va ser conduït pel Borrego a Peñaflor. El trajecte, de 75 quilòmetres, el van cobrir en tren. Tot seguit es van dirigir a la finca del Huerto del Francés situada als afores de la població. Allà van ser rebuts per Rodríguez Lopera i Aldije Monmejá, però al Borrego se li va negar l’accés: va ser acomiadat, en tots els sentits de l’expressió. Segons declararia, els dos “amfitrions” i Rejano es van dirigir cap a una caseta situada a l’interior de la finca. També declararia que els va seguir sigil·losament, emparat en la penombra del vespre, i que Lopera, en un moment determinat, va pronunciar la contrasenya “Pepe, cuidado con la cañería”.

"¡Ay, madre de mi alma!"

En aquell moment, Rejano va abaixar el cap per a furgar entre la foscor el possible entrebanc, i tot seguit Aldije -que estava situat a la seva esquena- li va assestar un brutal cop al cap amb una barra metàl·lica que portava oculta dins el camal del pantaló. Rejano va caure al terra, però no va morir immediatament, per què segons el Borrego va tenir temps d’exclamar "¡Ay, madre de mi alma!". Tot seguit, i sempre segons la declaració del Borrego, Lopera li va assestar un brutal cop de martell al cap, que per la seva violència havia de resultar mortal de necessitat. El cadàver de Rejano va aparèixer amb un orifici de grans dimensions a la zona del parietal.

L’hort dels horrors

Amb el decurs de les hores apareixerien sis cadàvers: el de Rejano i els de José López Almela, Benito Mariano Burgos, Enrique Fernández Cantalapiedra, Federico Llamas de la Torre i Felix Bonilla Padilla. Presumptament havien estat captats amb el pretext que s’havia organitzat una timba i que es pretenia “desplomar” un francès ric. I tots havien estat robats i assassinats de la mateixa forma.

Aldije es va escapar, però dos dies després es va lliurar quan va saber que havien detingut la seva dona i el seu fill. Lopera seria capturat dies més tard. Van ser acusats, jutjats, condemnats i executats amb el mètode del garrot vil l’1 de desembre del 1906 al pati de la Presó Provincial de Sevilla.