Lleida, 3 de juliol de 1936. Fa 83 anys. L’Audiència Provincial condemnava a un total de 150 anys de presó a Dolors Cuit Vallés, de vint-i-un anys d’edat, de condició humil i veïna de la Granja d’Escarp (Segrià), per l’assassinat del seu marit Constantí Castelló Montané, de la seva sogra Teresa Montané, dels seus cunyats Maria Castelló Montané i Raimon Guiu, i del fill d’aquests i nebot de l’acusada Josep Guiu Castelló, d’onze mesos d’edat. Els Castelló-Montané eren una família de propietaris agraris del poble.

La mare de l’acusada, Pilar Vallés Gascón, va ser, també, condemnada a un total de 70 anys de presó per l’encobriment dels cinc assassinats. El judici pels crims de la Granja d’Escarp es va convertir en un dels principals reclams mediàtics de l’època; i segons la premsa coetània, el dia del judici es va produir una important concentració de públic que va omplir totalment la plaça de la Catedral, on, en aquells moments, estava situat el palau de justícia de Lleida.

Per què els va assassinar?

Segons la premsa de l’època (La Vanguardia, edicions del 03/04/1936 i del 04/07/1936), el mòbil del crim era una disputa familiar per una dot matrimonial. Tres anys abans (1933), els Castelló i els Cuit havien celebrat les capitulacions matrimonials de l’enllaç entre Constantí i Dolors, i s’havia pactat que la família del nuvi lliuraria a la nova parella la quantitat de 1.000 pessetes, l’equivalent actual aproximat a uns 10.000 euros, que es faria efectiu en el moment de celebrar les noces.

També segons la premsa, després de les noces de Constantí i Dolors (1934), la vídua Castelló -que aleshores ostentava el paper de “cap de casa”- va endarrerir repetidament l’abonament de la dot, argumentant que no la faria efectiva fins que Dolors els donés descendència. Aquella negativa hauria provocat un escenari de gran tensió: Constantí, tot i que ostentava la categoria d’hereu, estava sotmès a l’autoritarisme despòtic i humiliant que, en aquell entorn familiar, exercien -de forma conjunta- la mare i la germana.  

Com els va assassinar?

La investigació judicial va resoldre que, entre juny de 1934 i abril de 1935, l’acusada i condemnada Dolors Cuit que, des que s’havia casat se l’havia entaforat a la cuina de la casa, va administrar una quantitat indeterminada de dosis de mata-rates a tots els membres d’aquell grup familiar: tant l’assassina com les víctimes vivien a la mateixa casa. També segons la investigació judicial, Dolors Cuit hauria adquirit el mata-rates a la farmàcia del poble.

La Granja d'Escarp (circa 1930). Foto Lluís M. Vidal. Font Blog Quina la Fem

La Granja d'Escarp, als anys 1930.

El resultat d’aquell enverinament múltiple va ser la mort, per aquest ordre, de la sogra Teresa Montané i del marit Constantí Castelló, en una diferència de temps d’uns mesos; i la dels cunyats Maria Castelló i Raimon Guiu i del nebot Josep Guiu Castelló en tan sols l’interval d’una setmana. Serien, precisament, aquestes darreres i precipitades morts les que farien sospitar el metge i el farmacèutic del poble, que, tot seguit, posarien en alerta a l’alcalde i a la policia. La detenció es va produir a finals d’abril de 1935.

Per què els va assassinar?

Mentre que els indicis apunten clarament el mòbil del crim de la sogra, cunyats i nebot, no queda clar què és el que va impulsar Dolors a assassinar el seu marit. Però tot apunta que, el caràcter apocat de Constantí, permanentment atemorit per la seva mare i la seva germana, hauria impulsat Dolors a prescindir de la seva col·laboració en l’execució del seu pla premeditat. La investigació judicial prova que Dolors hauria decidit convertir-se en mestressa única i absoluta del patrimoni dels Castelló.

Així, mentre que l’enverinament de la sogra i del marit, els va poder camuflar com uns episodis aïllats provocats per una hipotètica infecció intestinal; el brutal quadre que acompanya la mort quasi simultània dels cunyats i del nebot, que van presentar vòmits i defecacions violentíssimes i ràpida pèrdua de pes i de massa muscular, delaten una obsessiva impaciència que explicaria tant la seva macabra determinació com les sospites que conduirien a la seva detenció.

El crim

L’enverinament múltiple de la Granja d’Escarp va posar de relleu la persistència d’una institució social antiquíssima, d’arrel medieval, formada per hereus, pubilles i cabalers. Una institució, que darrere del mite, revelava que, ben entrat el segle XX, persistia al marge de la llei un sistema injust i asfixiant que era una fàbrica de conflictes. Dolors Cuit, malgrat que la premsa de l’època la va presentar com una versió avariciosa i sinistra de la “Ventafocs”, no era altra cosa que una víctima més d’aquell sistema.

Presó Provincial de Lleida (1905). Font Blog Fotos Antigues de Lleida

Presó provincial de Lleida a principis del segle XX.