Madrid, 19 de juny de 1890. Presó Cel·lular de Madrid. Plaça de la Moncloa. Higinia Balaguer Ostalé, de 28 anys, minyona, acusada i condemnada per robatori, homicidi i intent de destrucció del cadàver, era executada amb el mètode del garrot vil. L’execució de Balaguer seria l'última practicada amb aquest mètode a la capital espanyola; però la seva detenció, judici i condemna seria el primer de la història de la premsa madrilenya que despertaria una guerra mediàtica entre els mitjans de comunicació.

Durant els dos anys que separen el crim i l’execució, Balaguer va ocupar, quasi de forma permanent, les portades de tots els diaris de la “villa y corte”. Fins i tot les fonts relaten que la societat de l’època es va dividir entre partidaris de la innocència i partidaris de la culpabilitat de l’acusada. L’execució de Balaguer seria el punt culminant d’aquell clímax social: seria presenciada per 20.000 persones. Mai, en la història de Madrid, una execució havia reunit tanta gent. Ni tan sols en l’època dels autos de fe inquisitorials.

El crim

Dos anys abans, el 2 de juliol de 1888, la policia, alertada pels veïns, entrava al primer pis de la casa situada al carrer Fuencarral, 109 -actualment 95, cantonada amb el carrer Divino Pastor-; i trobava el cadàver apunyalat i semi-calcinat de la propietària: Luciana Borcino, natural de Vigo, de 50 anys, coneguda com la vídua de Vázquez-Varela, un personatge de la oligarquia funcionarial gallega que havia fet carrera a Madrid.

Gravat d'època representant l'escenari del crim. Va apareixer en pasquins. Font Criminalia, enciclopedia del crimen

Gravat representant l'escena del crim

En un altra departament de la casa, localitzaven la minyona Higinia Balaguer Ostalé i la mascota de la víctima -un gos de raça bulldog- que, segons la investigació policial, estaven inconscients a causa d’haver ingerit una gran quantitat de narcòtics. El gos acabaria morint poques hores després. També en aquella dependència van localitzar una garrafa de petroli que hauria servit per a intentar calcinar el cadàver de la víctima.

Qui és qui? La principal sospitosa

La policia, de seguida, va centrar la investigació sobre la minyona. Del passat de Higinia Balaguer se’n sap ben poc. Només que tenia 28 anys, soltera, nascuda a Ainzón (Saragossa), d’origen humil, i que feia tan sols sis mesos que servia a la casa de la vídua Vázquez-Varela, i que tenia amistat amb una altra persona que també es va convertir en sospitosa: Dolores Ávila Palacios, àlies "Lola, la billetera", que, en un altre moment, havia estat la companya sentimental del fill de la víctima.

Qui és qui? L’altre sospitós, però menys sospitós

Higinia Balaguer sempre va sostenir que l’autor de la dotzena de punyalades que havien causat la mort de la víctima era el fill d’aquesta, José Vazquez-Varela Borcino, conegut com el Pollo Varela; de 23 anys i solter, que tenia una fortíssima inclinació cap a l’alcohol, el joc, les baralles i la prostitució, i del qual no es tenia constància que exercís cap tipus d’activitat professional. Però el Pollo Varela tenia una coartada: la nit que s’havia comès el crim, l’havia passat engarjolat a la presó pel robatori d’una capa

Retrat de Higinia Balaguer Ostalé. Font Centro de Estudis Borjanos. Institución Fernando el Catòlico

Retrat d'Higina Balaguer

La investigació policial

El Pollo Varela era un habitual -d’estades curtes- de la Presó Cel·lular de Madrid. Però en el decurs de la investigació policial es va descobrir que el director de la presó, José Millán Astray, pare del fundador de la legió espanyola, dispensava un tracte de favor al  Pollo Varela: sortia de la presó quan volia. També es va revelar una connexió entre l’alcaid i el crim: Evaristo Abad Mayoral, àlies el Cojo Mayoral, havia regentat el bar de la presó i havia tingut una relació sentimental amb Higinia Balaguer.

El mòbil del crim

Higinia Balaguer acabaria confessant que el Pollo Varela l’havia contractada per a fer desaparèixer el cadàver: segons la seva darrera versió el fill de la víctima li va prometre una petita part de la fortuna que heretaria a canvi d’escenificar la desaparició, aparentment voluntària, de la vídua Vázquez-Varela. Higinia va complir amb la seva part del tracte, però, segons es desprèn de la investigació moderna, va recular espantada a partir del mateix moment en que la policia la va detenir a l’escena del crim.

Què va passar amb el Pollo Varela?

La sentència judicial va absoldre de tota responsabilitat el Pollo Varela, a la seva ex-amant Lola la billetera, i a l’ex-taverner i ex-amant de la principal acusada, el Cojo Mayoral. I l’alcaid Millán Astray ni tan sols va ser incriminat com a presumpte còmplice. La premsa d’ideologia esquerrana de l’època va veure en aquest cas el paradigma d’una societat patriarcal, classista i injusta, i El Liberal de Madrid ho va presentar com una venjança de la classe burgesa a la classe proletària.

Què va passar amb Higinia Balaguer?

Poc temps després, el Pollo Varela va ser acusat per l’assassinat d’una prostituta que es va precipitar des d’un pis alt del carrer de la Montera, a Madrid. Per aquell crim va ser condemnat a catorze anys de presó al penal de màxima de seguretat de Ceuta. Quan això va passar, tothom va recordar el crim del carrer Fuencarral, i sobretot les darreres paraules de Higinia Balaguer asseguda al potro d’execució: "¡Dolores, catorce mil duros!", una expressió que, llavors, adquiriria una especial rellevància i significat.