Lleida, 2 de novembre de 1937. 15’40 hores. 9 avions Savoia-79 de l’Aviació del règim feixista italià de Mussolini, aliat del bàndol franquista en el conflicte civil espanyol (1936-1939), bombardejaven el centre de la ciutat.

Les 320 bombes explosives i les 64 bombes incendiàries van abastar principalment el Liceu Escolar, el Mercat de Sant Lluís i el Pont Vell; i les bales de les metralladores aèries van disparar contra tot el que es movia al carrer Major i a l’avinguda Blondel.

Un mínim de 300 morts

El balanç d’aquell atac no ha estat mai precisat. Dues setmanes més tard (16 de novembre) les autoritats locals de la Generalitat republicana comptabilitzaven 750 persones ferides o mortes.

Víctimes i familiars de les víctimes del bombardeig de Lleida (2). Font Arxiu Nacional de Catalunya

Víctimes i familiars del bombardeig de Lleida / Font Arxiu Nacional de Catalunya

Però el càlcul definitiu resulta del tot impossible: després de l’ocupació franquista de la ciutat (3 d'abril de 1938), el nou règim va fer desaparèixer els registres oficials. Tot i això, la posterior investigació historiogràfica estima que, en aquell bombardeig, van morir un mínim de 300 persones.

Franco va dir que s’havien equivocat

El bombardeig sobre Lleida va provocar una onada internacional d’indignació, que el comandament franquista intentaria aturar amb falsos pretextos. Segons el mateix Franco, aquell escamot s’havia enlairat de Sòria amb la missió de bombardejar una fàbrica de productes químics situada a Flix (a 60 quilòmetres al sud de Lleida) i que, a causa del mal temps i la mala visibilitat, s’hauria desviat involuntàriament de l’objectiu; Els pilots haurien confós el pretès objectiu inicial amb la trama urbana de Lleida.

Els fets diuen que Franco mentia

Volien crear un estat de terror i desnànim en la rereguarda republicana

Però, en canvi, la llunyania entre Flix i Lleida, l’evident diferència entre una fàbrica i una ciutat, fins i tot a certa altura, i l’efectivitat i l’acarnissament d’aquell bombardeig, provaria definitivament que el veritable objectiu d’aquella operació era la població civil.

Sense cap mena de dubte, aquell salvatge bombardeig s’enquadrava en l’estratègia del comandament franquista consistent a crear un estat de terror i de desànim en la rereguarda republicana; que havia de facilitar l’avanç de les tropes de Franco.

El Liceu Escolar

Un dels edificis més castigats per aquell bombardeig va ser el Liceu Escolar de Lleida, situat a l’Avinguda Blondel. En el moment en que es va produir la massacre, aquella escola estava en horari lectiu d’un dimarts feiner.

Les bombes de l’aviació feixista italiana van impactar de ple sobre el Liceu i van provocar l’ensorrament de tot l’edifici. En les posteriors tasques de desenrunament, el bombers i la Creu Roja van rescatar els cadàvers de 48 nens i nenes i de 12 professors i professores.

El Mercat de Sant Lluís

Un altre dels edificis massacrats per aquell bombardeig va ser el Mercat de Sant Lluís. Tot i ser a primera hora de la tarda, registrava una afluència important de públic. L’ona expansiva de les bombes va convertir les plaques del sostre i les bigues metàl·liques de l’estructura, en guillotines i llances incontrolades que causarien una dantesca carnisseria. 

Desenrunament després del bombardeig de Lleida. Font Centro Documental de la Memoria Històrica. Archivo Centelles

Desenrunament després del bombardeig de Lleida. Font Centro Documental de la Memoria Històrica.

En aquella instal·lació, que com el Liceu Escolar no seria mai més recuperada, van morir més de 150 persones, sobretot dones i criatures de curta edat.

L’edifici de la Singer

Al carrer Major, molt a prop de l’Avinguda Blondel, les bombes de Franco van abastar de ple l’edifici que albergava la botiga, l’obrador de modisteria, i el taller de màquines de cosir Singer.

Carrer Major després del bombardeig de Lleida. Font Centro Documental de la Memòria Històrica. Archivo Centelles

Carrer Major després del bombardeig de Lleida.Font Centro Documental de la Memoria Histórica.

Els projectils van perforar i rebentar les dues darreres plantes de l’edifici. A l’àtic hi va morir una parella que eren els responsables de l’emissora local Ràdio Lleida. La teulada de l’edifici i el trèmol de l’àtic es van precipitar sobre el pis immediatament inferior, que va aixafar i causar la mort a 17 noies, treballadores del taller de modisteria.

El Pont Vell

El Pont Vell sobre el riu Segre, que unia la trama urbana antiga de la ciutat amb els llavors nou barris del marge esquerra, també va ser brutalment castigat pel bombardeig. Una de les quasi 400 bombes que, en aquells escassos deu minuts van ser llançades sobre Lleida, va abastar de ple un autobús que circulava sobre el pont, provocant la mort dels seus 30 ocupants. En canvi, paradoxalment, el pont quedaria intacte.

Els metrallats i els afusellats

El metrallament de les persones que corrien, desesperadament, pels carrers del centre de la ciutat a la recerca d’un refugi, completaria el tràgic balanç final. Però el bombardeig de Lleida seria convertit en un forat negre del franquisme.

El nou regim imposaria un tenebrós i amenaçant silenci, una omertà oficial, que s’escenificaria el mateix dia de l’ocupació: els falangistes, com a advertència, van afusellar totes les làpides del cementiri de la ciutat que estaven retolades en català.

Cementiri de Lleida. Enterrament d'una de les víctimes del bombardeig. Font Centro Documental de la Memoria Histórica. Archivo Centellas

Enterrament d'una de les víctimes del bombardeig al Cementiri de Lleida / Font Centro Documental de la Memoria Histórica.